Les-produccions escèniques a gran escala utilitzen sovint equips mecànics - com els ascensors d'escenari que es veuen sovint als concerts-per millorar l'impacte visual de l'actuació. Tot i que l'ús d'aquesta maquinària a gran-escala, sens dubte, dóna una sensació de grandiositat i magnificència a un espectacle, no es poden passar per alt els riscos de seguretat inherents que hi estan associats. Naturalment, sempre que sigui factible, s'han d'eliminar els perills o mitigar-los mitjançant l'aplicació de principis de disseny "inherentment segurs".
Com es poden reduir, doncs, els riscos que suposa la maquinària escènica? Les solucions es poden trobar tant en el disseny mecànic com en les tècniques operatives. Alguns exemples inclouen el disseny de resguards de protecció per als punts de cisalla, l'especificació de cables d'acer amb un factor de seguretat superior a 10 o el disseny de caixes d'engranatges amb una vida útil de 400 hores i una capacitat de parell del doble de la càrrega característica. Aquests mètodes serveixen per eliminar de manera permanent els perills o reduir-ne significativament. En conseqüència, quan es dissenya un polipast destinat a aixecar una càrrega de 500 kg, teòricament es podria dissenyar per gestionar una capacitat de 1000 kg per mitigar els riscos identificats prèviament. Tanmateix, per raons econòmiques, els dissenyadors poques vegades adopten aquest enfocament. A més, les limitacions tècniques tenen un paper important: considereu, per exemple, com s'hauria d'alterar el disseny estructural de l'edifici en si mateix si cada llistó d'aparellament estigués dissenyat per suportar una càrrega de 1.000 kg en lloc dels 500 kg necessaris.
Si els mètodes de disseny inherentment segurs no són factibles - o si no aconsegueixen reduir completament els riscos fins a un nivell acceptable -, s'han d'introduir dispositius tècnics de protecció o solucions de protecció alternatives per mitigar encara més aquests riscos. Normalment, això implica incorporar funcions específiques de seguretat al sistema de control. En alguns exemples proporcionats per Waagner-Biro Luxembourg Stage Systems (d'ara endavant, "Waagner"), s'instal·la un sensor de pressió per controlar contínuament la càrrega i verificar la seguretat de les operacions d'elevació de l'equip. "Waagner" designa aquesta capacitat de detecció de sobrecàrrega com una funció de seguretat específica. La funció de seguretat més comuna és l'interruptor de límit, que pot aturar el funcionament de l'equip tant dins del rang normal de viatge com durant situacions d'emergència, proporcionant així un mètode-de fàcil ús i fiable per garantir la seguretat general. Tanmateix, cap d'aquestes solucions pot eliminar completament els perills; simplement redueixen la *probabilitat* que es produeixi un esdeveniment perillós, condicionat al funcionament correcte de la solució tècnica. Això planteja una qüestió crítica: fins a quin punt ha de ser realment la fiabilitat d'aquestes funcions de seguretat?
Si no hi ha ni mesures de disseny inherentment segures ni solucions tècniques - o alternatives econòmicament viables - per mitigar els riscos, l'única opció que queda és simplement proporcionar als usuaris i operadors de l'equip informació sobre els *riscos residuals* que queden. Normalment, això implica publicar senyals d'advertència o proporcionar instruccions detallades d'operació (especificant, per exemple, que l'equip només pot ser utilitzat per personal format). Per descomptat, aquest mètode de reducció del risc és el més fràgil i només s'ha d'utilitzar quan no hi ha altres opcions disponibles.